dijous, 31 de maig de 2018

La cúpula de Miquel Barceló al Mercat de les Flors

El 23 de setembre de 1986, en el marc de la festes de la Mercè, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar la cúpula del nou teatre del Mercat de les Flors pintada pel mallorquí Miquel Barceló. Encara que el teatre funcionava des de l'any 1983, va ser remodelat i inaugurat oficialment com a teatre municipal l'any 1985.

Cúpula del Mercat de les Flors.
Font: Wikipedia

Pel pintor mallorquí va ser el primer encarreg (maig de 1986) d'una obra pública. El pintor va demanar poder pintar la cúpula en terra i no in situ. No era un tema de comoditat, sinó una petició derivada de la forma de pintar de Barceló. Per això es va construir una falsa cúpula de fibra de vidre i polièster  (2 metros de diàmetre, 4 de profunditat, 200 metros quadrats de superfície i 2.400 kg de pes) que seria pintada per Barceló. Una vegada pintada, la varen seccionar en 8 parts per facilitar el seu acoblament baix la cúpula original del teatre.

Barceló pintant la falsa cúpula. Font: La Vanguardia

Cúpula de Miquel Barceló. Font: Flickr


Detall de la cúpula. Font: Flickr

dilluns, 7 de maig de 2018

L'escultor barroc Miquel Perelló

En el centre de Barcelona es troba la plaça Vicenç Martorell. Aquesta plaça i algunes de les cases limítrofes corresponen a l'espai que ocupava l'antic convent de la Mare de Déu del Bonsuccés.

El convent i l'església van ser aixecats a partir de l'any 1626 pels servites, una orde religiosa coneguda també amb el nom de Servents de Maria. L'església, d'estil barroc, va ser consagrada l'any 1635. El convent va desaparèixer amb la desamortització i es va utilitzar com a caserna (1).

L'enderroc del convent (1945) va salvar només el cos més alt de l'edifici (indicat en vermell en plànol següent). En aquesta part, es troba una impressionant porta barroca obra del escultor mallorquí Miquel Perelló i que dona a la plaça del Bonsuccés.

Situació de les restes (vermell) de l'antic convent

Segons les darreres investigacions (2), Miquel Perelló va néixer a Petra l'any 1643. Fou deixeble de diversos escultors mallorquins com Joan Antoni Homs i Rafael Blanquer. En un moment donat, va decidir replantejar-se la seva vida professional i es traslladà a Barcelona al voltants de l'any 1668.

Ja a Barcelona, va ingressar al gremi d'escultors a l'any 1684 on residí fins el 1704. Durant els anys que va viure a Barcelona no es té constància de cap de les seves obres, llevat del portal barroc que va fer al convent dels servites de la Mare de Déu del Bonsuccés al 1690.

Es desconeix el motiu de la signatura tan gran i visible que apareix al portal. Una possible hipòtesi (2) és que el gremi dels escultors estava molt relacionat amb aquest convent i per aquest motiu deixaren que un dels seus agremiats deixàs la seva signatura.

Cap el 1705 comença a treballar pel taller de Pau Costa, escultor vigatà i per tant es veu obligat a deixar Barcelona i desplaçar-se a les poblacions on ha de treballar: per exemple ajuda a Pau Costa a esculpir retaule major de l'església parroquial de Torelló.

Portal barroc de Miquel Perelló. Font: Flickr


Detall de la signatura


Emblema de l'orde, amb la "S" (Servents) i la "M" (Maria)
sobreposades i una corona de set lliris,
simbolitzant els Set Sants Fundadors. Font: Wkipedia

 
Notes i bibliografia

(1) - Convent i caserna del Bonsuccés (1626-1945)

(2) - Algunes precisions sobre 1'escultor mallorquí Miquel Perelló. Carles Dorico i Alujas. Estudis Baleàrics, núm. 66/67. L'art barroc a Mallorca. Miscel·lània

dilluns, 30 d’abril de 2018

Els protagonistes mallorquins de Mar i Cel

A la nit del 7 de febrer de 1888 al teatre Romea de Barcelona es va estrenar l'obra "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà. Era una obra escrita en vers a l'any 1885, però que no es va estrenar fins tres anys després. Va ser un èxit total de crítica i públic.

Teatre Romea al 1903. Font: Bereshit


L'obra és una tragèdia històrica en tres actes, situada a començament del segle XVII i ambientada en vaixell en alta mar. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà, Said, i una noia cristiana, Blanca.




Curiosament alguns dels seus personatges principals són mallorquins, com Blanca, Carles i Ferran.

Extracte de l'article dedicat a l'estrena de Mar i Cel (28/2/1888)


Blanca i el seu pare Carles viatjaven des de Mallorca cap a Barcelona perquè ella ingressés com a monja en un convent. Es traslladaven en un vaixell capitanejat pel seu cosí Ferran i a mitjan camí són assaltats per un vaixell pirata, amb el capità Said, provinent de València. Són capturats i a partir comença
Repartiment de "Mar i Cel" en la seva estrena
Actualment l'obra s'ha fet de nou molt coneguda a rel de l'adaptació com a musical que va fer Dagoll Degom al 1988.

dilluns, 25 d’abril de 2016

Miquel del Sants Oliver

Miquel dels Sants Oliver Tolrà (Campanet, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director de varis diaris mallorquins i barcelonins.
Miquel del Sants vist per Ramón Casas. MNAC
A l'any 1881 es va traslladar a Barcelona per cursar la carrera de Dret i al 1892 l'acaba, onze anys després d'haver-la iniciat i d'haver-la abandonat en diverses ocasions. Després d'aquesta època estudiantil, tornà a Palma per treballar en diverses activitats: director de banc, periodista, assagista, etc.

A inicis de 1903, amb quaranta anys i una vida aparentment solucionada, Miquel dels Sants Oliver decideix traslladar-se amb la família a Barcelona. En aquesta ciutat treballa com a secretari i bibliotecari de l'Ateneu Barcelonès, del qual arribarà a ser president anys més tard. Treballà també com a redactor, primer, i director, poc després, del Diario de Barcelona, el qual abandonà el 1904. Després acceptà l'oferta per treballar com a redactor de La Vanguardia, on arribà a ser director fins el 9 de gener de 1920 quan morí. Curiosament, La Vanguardia no va poder anunciar la seva mort fins uns dies després (30 de gener de 1920), degut a que el diari no es publicava per una vaga .

Al 19 de maig de 1960 durant XVIII Asamblea Nacional de la Federación de Asociaciones de la Prensa cel·lebrada a Barcelona, es col·loca a la plaça de la Vila de Madrid una placa commemorativa dedicada a aquest mallorquí.


Detall de la placa. Viquipèdia
Retall de premsa (La Vanguardia, 20 maig de 1960) sobre el homenatge a Miquel del Sants Oliver i col·locació de la placa dedicada a ell.


Més informació: Escriptors.cat, Viquipèdia