diumenge, 7 de febrer del 2021

La mallorquina resucitada

El 16 de febrer de 1916 es va publicar a la Vanguardia una breu notícia que deia:

El gobernador ha recibido un telegrama del jefe del puesto de la guardia civil de San Feliu de Llobregat participándote que en las primeras horas de la mañana una pareja de ese benemérito cuerpo había hallado debajo de un puente del término de San Andrés de la Barca el cadáver de una mujer horriblemente descuartizada.

El cadàver l'havien trobat a la carretera Barcelona - Martorell sota un pont a la Riera de Palau a Sant Andreu de la Barca


https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/minutes/id/1476/rec/5

El fet va córrer com la pólvora, i els principals diaris publicaren notícies sobre el tràgic assassinat. El fet estava envoltat de gran misteri. Ningú havia vist res i ni tan sols es coneixia la identitat del cadàver.

El cadaver estava cremat, nua, els peus seccionats habilment, mes de 100 ferides cap d'elles mortal 

El Noticiero Universal envia un periodista per cubrir la notícia Arturo F. Bono. De

El jutjat de Sant Feliu de Llobregat (Fernández Cavada,) fou l'encarregat de portar la investigació. Passaren els dies i setmanes i poca cosa s'havia aclarit: era una dona de 16-20 anys, el crim s'havia comes a la matinada del 16, en un lloc indeterminat i el cadàver havia sigut abandonat sota el pont. Es produïren detencions de sospitosos i testimonis, però cap d'ells va ajudar a aclarir el crim.




Davant la impossibilitat d'identificar el cadàver, el jutge envià fotografies de la morta a les prefectures de policia de les diverses províncies espanyoles. Finalment, el 20 d'abril, el cap de policia de Palma, Agapito Marin va notificar que s'havia identificat el cadàver: era Manuela Espell Hernández, de 21 anys i natural de Palma. 

Els pares i ella vivien a la barriada dels Hostalets. Al mes d'octubre o novembre de 1915 es fugà de Mallorca amb companyia d'Antonio Fuentes Martínez, conegut com a "Carboneret", de 28 anys, nascut a Alacant i de professió mariner. Els dos anaren a Barcelona. 

Barriada dels Hostalets, 1910


Segons les investigacions, havien estat vists a diversos pobles d'Alacant, Barcelona i Girona, sense feina fixa, demanant diners i en una situació de pobresa. Totes les sospites van recaure sobre el Carboneret, com a autor de la mort de Manuela Espell. Alguns coneguts seus havien afirmat que ell era el responsable de la mort de Manuela, i que volia escapar a Marsella per escapar. 

Però el 16 de maig de 1916, la Vanguardia va publicar una notícia que va canviar radicalment la investigació. 

"Se trata de un telefónema que se nos remite desde Tortosa y que dice así: En Ampolla se ha presentado á la guardia civil Antonio Fuentes Pastor, con su amante Manuela Espell Hernández, supuesta víctima del crimén de San Andres de la Barca quines se habían enterado del hecho por haberlo leido en romances de ciego. Han sido detenidos y puestos a disposición de juzgado"
La situació era realment desconcertant. Com era possible que Manuela Espell estigues viva si diversos testimonis afirmaven amb seguretat que ella era la dona morta de Sant Andreu de la Barca. Per altra banda, com podia ser que Manuela i el Carboneret no s'assabentessin de les notícies sobre la seva mort que s'havien publicat els diaris des de feia dos mesos. 




L'article es plantejava aquestes preguntes: "¿Vive Manuela Espell? ¿Se ha equivocado una vez más la justicia?"

L'endemà, la notícia sobre la captura del Carboneret i Manuela es va confirmar. Segons les seves pròpies afirmacions, van descobrir les notícies sobre ells a Tortosa, gràcies a un cec que estava cantant un romanç sobre la tràgica mort de Manuela a Sant Andreu de la Barca. Tot seguit anaren a un puesto de la Guardia Civil en el Perelló on s'entregaren, informant de la seva identitat.  

El cártel del crimen (El Ciego de los romances)
Aiguafort de José Gutiérrez Solana

Realment, la identitat de Manuela i el Carboneret no havien estat confirmades pel jutjat de Sant Feliu de Llobregat. Per això el dia 20 de maig, el jutge encarregà a Agapito Marin, cap de la policia de Palma, que es desplacés al Perelló per identificar a Manuela Espell i Antonio Fuentes, ja que ell els coneixia personalment. El policia Marin els va identificar sense cap mena de dubte. 

Un fet que encara afegia més inquietud i preocupació per l'actuació de la Justícia en aquest cas, era que Antonio Fuentes havia estat detingut dues vegades d'ençà que la policia tenia un ordre de detenció contra ell. I en les dues detencions en cap cas, va ser 

Finalment el 23 de maig foren traslladats a Sant Feliu de Llobregat. Allà foren interrogats  interrogats pel jutge i posats en llibertat.



"Ambos prestaron declaración ante el juez
señor Fernández Cavada, y deMeron justiñ
caree plenamente, por cuanto el juez ordenó
su libertad"
 
Cr´tiques per tardar tant en identificar. Nova oprientació a la investigació. 



********************

La Vanguardia, 16 febrer 1916, pàg. 3
La Vanguardia 17 febrer 1916, pàg. 4
La Vanguardia, 18 febrer 1916, pàg. 3
La Vanguardia, 21 febrer 1916, pàg. 2-3
La Vanguardia, 24 febrer 1916, pàg. 5
La Vanguardia, 25 febrer 1916, pàg. 4
La Vanguardia, 26 febrer 1916, pàg. 8
La Vanguardia, 27 febrer 1916, pàg. 5
La Vanguardia, 20 abril 1916, pàg. 8
La Vanguardia, 23 abril 1916, pàg. 5
La Vanguardia, 05 maig 1916, pàg. 5
La Vanguardia, 16 maig 1916, pàg. 6
La Vanguardia, 17 maig 1916, pàg. 5
La Vanguardia, 18 maig 1916, pàg. 4
La Vanguardia, 19 maig 1916, pàg. 3
La Vanguardia,  20 maig 1916, pàg. 4
La Vanguardia, 21 maig 1916, pàg. 4
La Vanguardia, 21 maig 1916, pàg. 10
La Vanguardia, 23 maig 1916, pàg. 2