Cuevas de Mallorca a plaça Catalunya

A la plaça Catalunya, a finals del XIX hi havia nombroses instal·lacions destinades a l'oci ciutadà. Entre elles, podem esmentar els "Panoramas", un entreteniment cultural basat en l'espectacle visual. Vistes fixes de passatges de grans dimensions animats mitjançant trampes visuals que li donaven sensació de moviment amb successions d'imatges de banda a banda d'una gran pantalla (1). Els més importants Panoramas eren el Waterloo i Plewna.

A part d'aquests, també hi havia l'anomenat "Cuevas de Mallorca". Estava situat a plaça Catalunya, a la cantonada Passeig de Gràcia i Fontanella.

No tenc constància de la seva inauguració, però els anuncis d'aquesta instal·lació començaren a publicar-se l' de setembre de 1888. S'anunciava amb molta freqüència a La Vanguardia.

El 27 de setembre de 1888, en el diari "El Diluvio" (2) es publica una carta al director, on es recomana visitar aquest Panorama. Indica que el seu creador i director és Casanova i Mones. Explica que reproduïx amb molta fidelitat les coves de Mallorca i que els visitants no quedaran decepcionats.

No s'indica quines coves són, però devien ser les coves del Drac i les d'Artà.

Anunci a La Vanguardia

Una altra notícia referent a aquest Panorama és del 21 de desembre de 1888, quan s'informa que el propietari ofereix l'entrada gratuïta als escolars de les escoles municipals. Un dia el 22, el matí per nins i la tarda per nines.

La vida d'aquesta instal·lació va ser molt curta, ja que a la tarda del 3 de febrer de 1889 (3) un incendi la va destruir completament.

Notes:

1- Barcelofilia

2 - El Diluvio - Setembre de 1888

3 - La Vanguardia, 4 de febrer de 1889 

El primer vaixell de vapor que va arribar a Mallorca

El 19 de gener de 1834 va ser un dia històric per Mallorca: el primer vaixell de vapor va arribar a Palma procedent de Barcelona. Fou el viatge inaugural d'un vapor de rodes anomenat "El Balear" i propietat de la Compañia Catalana de Vapor que establia una línia regular de vapors entre Barcelona i Mallorca. En aquest primer viatge va ser capitanejat per Francesc Granell.  

Notícia sobre la seva arribada a Palma
Diario balear, 20 de gener de 1834

Fins aquell moment els vaixells que arribaven a Palma, eren vaixells de vela. El trajecte entre Barcelona i Palma podia durar dies, però els vapors feien el mateix trajecte en un temps molt inferior i que no arribava a les 20 hores. Per tant, el fet d'establir una línia regular de vapors que unís la Península i Palma era un pas importantíssim per a la societat mallorquina.


El Balear era un vapor de rodes (paquete de vapor com deien llavors) es a dir, no estava impulsat per una hèlix. Eren vaixells impulsats per una gran roda amb paletes, situada a banda i banda del buc, o a la popa. Havia estat construït al 1833 a Liverpool, tenia una eslora de 40 metres per 6,2 de mànega i portava un aparell de goleta. La carrega màxima del vaixell eren de 250 tones i podia admetre fins a 40 passatgers. El casc era de fusta, però estava folrat amb planxes de coure davall la línia de flotació. 

El vapor EL BALEAR arribando al puerto de Barcelona.Antonio de Brugada, 1838. Fundación Santamarca. Madrid.jpg

La seva ruta cobria la línia Barcelona-Palma-Maó-Palma-Barcelona. Estava previst fer 6 viatges al mes, però al pocs mesos es va reduir la freqüència. També es va ampliar el trajecte fins a Marsella. El Balear va ser substituït per altres vaixells, però la seva activitat a Mallorca va durar 2 anys. 

Llista de preus en reals (rs)
Diario balear, 21 de gener de 1834

Bibliografia

Vida Maritima

Diario de Mallorca

Vapores de las Islas Baleares - Sampol Isern, Ramon. Miquel Font Editor, 1988

La cúpula de Miquel Barceló al Mercat de les Flors

El 23 de setembre de 1986, en el marc de la festes de la Mercè, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar la cúpula del nou teatre del Mercat de les Flors pintada pel mallorquí Miquel Barceló. Encara que el teatre funcionava des de l'any 1983, va ser remodelat i inaugurat oficialment com a teatre municipal l'any 1985.

Cúpula del Mercat de les Flors.
Font: Wikipedia

Pel pintor mallorquí va ser el primer encarreg (maig de 1986) d'una obra pública. El pintor va demanar poder pintar la cúpula en terra i no in situ. No era un tema de comoditat, sinó una petició derivada de la forma de pintar de Barceló. Per això es va construir una falsa cúpula de fibra de vidre i polièster  (2 metros de diàmetre, 4 de profunditat, 200 metros quadrats de superfície i 2.400 kg de pes) que seria pintada per Barceló. Una vegada pintada, la varen seccionar en 8 parts per facilitar el seu acoblament baix la cúpula original del teatre.

Barceló pintant la falsa cúpula. Font: La Vanguardia

Cúpula de Miquel Barceló. Font: Flickr

Detall de la cúpula. Font: Flickr

L'escultor barroc Miquel Perelló

En el centre de Barcelona es troba la plaça Vicenç Martorell. Aquesta plaça i algunes de les cases limítrofes corresponen a l'espai que ocupava l'antic convent de la Mare de Déu del Bonsuccés.

El convent i l'església van ser aixecats a partir de l'any 1626 pels servites, una orde religiosa coneguda també amb el nom de Servents de Maria. L'església, d'estil barroc, va ser consagrada l'any 1635. El convent va desaparèixer amb la desamortització i es va utilitzar com a caserna (1).

L'enderroc del convent (1945) va salvar només el cos més alt de l'edifici (indicat en vermell en plànol següent). En aquesta part, es troba una impressionant porta barroca obra del escultor mallorquí Miquel Perelló i que dona a la plaça del Bonsuccés.

Situació de les restes (vermell) de l'antic convent

Segons les darreres investigacions (2), Miquel Perelló va néixer a Petra l'any 1643. Fou deixeble de diversos escultors mallorquins com Joan Antoni Homs i Rafael Blanquer. En un moment donat, va decidir replantejar-se la seva vida professional i es traslladà a Barcelona al voltants de l'any 1668.

Ja a Barcelona, va ingressar al gremi d'escultors a l'any 1684 on residí fins el 1704. Durant els anys que va viure a Barcelona no es té constància de cap de les seves obres, llevat del portal barroc que va fer al convent dels servites de la Mare de Déu del Bonsuccés al 1690.

Es desconeix el motiu de la signatura tan gran i visible que apareix al portal. Una possible hipòtesi (2) és que el gremi dels escultors estava molt relacionat amb aquest convent i per aquest motiu deixaren que un dels seus agremiats deixàs la seva signatura.

Cap el 1705 comença a treballar pel taller de Pau Costa, escultor vigatà i per tant es veu obligat a deixar Barcelona i desplaçar-se a les poblacions on ha de treballar: per exemple ajuda a Pau Costa a esculpir retaule major de l'església parroquial de Torelló.

Portal barroc de Miquel Perelló. Font: Flickr

Detall de la signatura

Emblema de l'orde, amb la "S" (Servents) i la "M" (Maria)
sobreposades i una corona de set lliris,
simbolitzant els Set Sants Fundadors. Font: Wkipedia

 
Notes i bibliografia

(1) - Convent i caserna del Bonsuccés (1626-1945)

(2) - Algunes precisions sobre 1'escultor mallorquí Miquel Perelló. Carles Dorico i Alujas. Estudis Baleàrics, núm. 66/67. L'art barroc a Mallorca. Miscel·lània

Els protagonistes mallorquins de Mar i Cel

A la nit del 7 de febrer de 1888 al teatre Romea de Barcelona es va estrenar l'obra "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà. Era una obra escrita en vers a l'any 1885, però que no es va estrenar fins tres anys després. Va ser un èxit total de crítica i públic.

Teatre Romea al 1903. Font: Bereshit

L'obra és una tragèdia històrica en tres actes, situada a començament del segle XVII i ambientada en vaixell en alta mar. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà, Said, i una noia cristiana, Blanca.

Curiosament alguns dels seus personatges principals són mallorquins, com Blanca, Carles i Ferran.

Extracte de l'article dedicat a l'estrena de Mar i Cel (28/2/1888)

Blanca i el seu pare Carles viatjaven des de Mallorca cap a Barcelona perquè ella ingressés com a monja en un convent. Es traslladaven en un vaixell capitanejat pel seu cosí Ferran i a mitjan camí són assaltats per un vaixell pirata, amb el capità Said, provinent de València. Són capturats i a partir comença

Repartiment de "Mar i Cel" en la seva estrena

Actualment l'obra s'ha fet de nou molt coneguda a rel de l'adaptació com a musical que va fer Dagoll Degom al 1988.